El barri de Vallcarca va començar a crear-se durant la primera meitat del segle vint a Horta, a la perifèria de la vila de Gràcia. Hi va haver un primer assentament de cases unifamiliars per estiuejar que ràpidament van conformar un petit poblat amb horts i jardins, aixecat sense seguir un pla urbanístic.

En les dècades posteriors del segle vint, la densitat de població de la zona va augmentar ràpidament, i amb ella l'activitat econòmica i comercial, el que va donar lloc a l'aparició de petits tallers industrials i artesanals, locals nocturns, i un cinema.

Posteriorment, el barri es va veure afectat pel projecte del túnel de Penitents, una prolongació de l'autopista urbana anomenada “Via 0”, després de travessar Gràcia. El “Pla General Metropolità” de 1976 incloïa aquest traçat i la desaparició de les edificacions a la zona afectada. Per això, part dels habitatges del barri han patit un progressiu deteriorament ja que el pla impedia que fossin rehabilitades.

Alguns anys després, la “Modificació del Pla General Metropolità” de 2002 va suposar l'abandó del projecte de la “Via 0” al considerar-incompatible amb el nou “Pla Especial de Reforma Interior” de Gràcia. Això va obrir la porta a un nou tipus de desenvolupament urbanístic per a la zona. Així la modificació del pla proposava un bulevard enjardinat amb doble sentit de circulació a l'Avinguda Hospital Militar, que es convertiria en l'espai públic central de la zona. No obstant això, aquesta nova via implicava l'enderrocament del costat sud del carrer Bolívar, fins a la casa modernista Comas d'Argemir (obra de l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, situada a l'Avinguda Repùblica Argentina) amb el consegüent reallotjament dels veïns afectats , que serien reubicats en les proximitats del pont de Vallcarca. També es preveia una nova via d'accés que travessaria el nucli més antic i deteriorat del barri per connectar l'Avinguda de Vallcarca i la Plaça de Mons.

El fet que diferents àrees de Vallcarca hagin estat afectades pels plans urbanístics durant molt de temps ha contribuït a la progressiva despoblació, al deteriorament i abandonament del patrimoni construït i a la destrucció gradual del teixit social i comercial. Paral·lelament, els promotors privats han intentat treure benefici de l'escàs valor del sòl comparat amb l'alt valor dels nous habitatges que es podien construir.

En aquestes circumstàncies, el “Pla de Millora Urbana per a l'ajust viari i l'ordenació entre el viaducte de Vallcarca, l'Avinguda de Vallcarca i el carrer de Gustavo Adolfo Bécquer” de 2008 representa la culminació del procés de regulació urbanística. Aquest pla proposa modificar el traçat de les vies i espais públics per a crear corredors verds entre el Putxet i el Parc Güell. Aquesta idea ha estat posteriorment reforçada amb el pla “Les Portes de Collserola” proposat per l'Ajuntament de la ciutat en l'any 2012 amb l'objectiu de facilitar les connexions entre el parc de Collserola i la ciutat. Segons aquest pla, l'avinguda de Vallcarca - Penitents seria la “Porta 7: Penitents”.

En l'actualitat, el procés de transformació urbana es troba detingut, com a conseqüència de la crisi financera i immobiliària. Grans zones del barri han estat derruïdes i altres segueixen en ruïnes. Aquesta situació ha propiciat la mobilització dels veïns, especialment els que viuen en zones pròximes al carrer Farigola i al viaducte de Vallcarca, en les quals han sorgit diferents espais públics autogestionats i horts urbans. Les diverses associacions veïnals mantenen la seva activitat, i persisteixen en ser tingudes en compte en els processos de presa de decisions sobre el futur dels espais per urbanitzar.

Des de l'entrada en vigor del Pla General Metropolità (PGM) de 1976, Vallcarca ha estat afectada per la subsegüent Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) de 2002 i més tard pel Pla de millora urbana (PMU), aprovat el 2008. Recentment s'han enderrocat els habitatges situats al carrer Farigola i alguns de l'Avinguda Vallcarca. S'han reallotjat alguns dels veïns de la zona a l'edifici construït davant de la sortida del metro de l'estació Vallcarca. Des de l'aprovació del primer pla, el barri s'ha anat degradant de manera constant i la majoria de les cases es troben en una situació precària. Aquest deteriorament progressiu dels habitatges ha conduït, en alguns casos, al canvi de residència dels seus veïns originals. Alguns dels seus habitatges han estat ocupats il·legalment. A aquesta circumstància, cal sumar-hi la recent transformació de l'inici de l'Avinguda Vallcarca que ha donat lloc a espais urbans desocupats com a conseqüència de l'enderroc d'alguns edificis.

En aquest context, el projecte d'investigació Prohabit es planteja donar resposta a la següent pregunta: Com viuen, perceben i valoren els veïns les transformacions que estan esdevenint al barri? Per a això s'abordaran els següents temes de recerca:

•     Com perceben els veïns la transformació del barri? Com incideix la seva percepció en la imatge o identitat del lloc?
•     Quina influència han tingut els canvis en les persones, especialment les reallotjades? Com afecten aquests canvis a la seva vida quotidiana?
•     Quin valor tenen per als habitants (antics residents, nouvinguts, ocupants il·legals, immigrants) els nous espais que han sorgit al barri? Com els estan utilitzant?
•     Quines són les expectatives sobre el resultat final de la transformació urbana? Quines són les necessitats dels veïns en relació als espais públics al barri? Quins usos es proposen als espais buits que van ser generats després dels enderrocs?